Els
alumnes fan un ús habitual d’aquests espais de comunicació al seu dia a dia.
Per aquesta raó, l’escola hauria d’aprofitar el potencial educatiu que els
aporta, per incorporar d’una manera natural els processos col·laboratius en el
seu aprenentatge, fent que es connectin no només a nivell interior de centre
sinó també ampliant els límits a altres centres, països o cultures.
Els
mestres comencen a ser conscients que han d’ajudar a desenvolupar la pròpia
competència digital de l’alumnat i com a bons coneixedors de les noves
tendències educatives, han d’estar oberts als canvis metodològics del nou
entorn d’aquest temps. No podem oblidar que vivim en un temps diferent en el
que Internet i les noves eines han ocupat els espais que abans estaven ocupats
per altres suports.
En
conclusió, penso que l’educació 2.0 és un mitjà per afavorir aquest aprenentatge
i les eines de feina que ens ofereix, sumat als entorns de comunicació que es
van ampliant a la nostra societat, fa que ens afecti a la nostra forma de fer
feina, de col·laborar i comunicar-nos. Per
tant, hem d’estar preparats pel canvi constant i hem d’obrir les nostres ments
aprofitant els recursos tecnològics que ens ofereix l’actualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario